[Memòria de l'entrecuix] Notícia del rei Arlot, per Toni Sabater.
Jo sóc el Rei Arlot, amo i senyor del bordell de València, sobirà de les putes, i faig i desfaig com vullc i a ningú he de donar raons o explicacions. Fart estic d'estes gosses velles i plorones que sempre demanen més i més coses. Jo puc ser magnànim, però un home és un home i ni tinc ganes ni cap obligació d'atendre determinades demandes, ni sóc un frare pollós que escolta pacientment a qualsevol de les meues bruixes esperant l'almoina o, a canvi d´escoltar, un treball ràpid fet amb una boca sense dents. Sé d'alguns a qui això agrada.
La traïció és un verí que tots portem dintre del cos, dins d'una capsa. Un moviment brusc i estrany, un sobresalt més o menys visible, pot trencar el fràgil continent i fer que el verí s'escampe. Al cap d'un temps el cos està ple de traïció i el verí demana eixir i acaba per eixir, vullgues o no. No sé ni sabré mai quan es va trencar la capsa que duien dins d'ells el cercle de miserables que m'envoltaven. Sí sé quan em van trair. […]
• «Fang i flors rares com una forma d’oblit. Ací voldria quedar-me i restablir el meu somni perdut»
No comments:
Post a Comment