«Marstal és un lloc minúscul que conté el món»
Carsten Jensen, autor de «Nosatres, els ofegats»
Entrevista Josep Vicent Miralles | © Fotos Gyldendal Skønlitteratur
Nosatres, els ofegats –editat en castellà per Salamandra com a Nosotros, los ahogados– està considerada la gran novela danesa dels últims 25 anys i una de les millors que s’han escrit sobre el món de la mar de tots els temps. Fon premiada en el prestigiós guardó Olof Palme i s’ha convertit en un fenòmen lliterari en tot el món. Aixina i tot, ni s’ha editat encara en valencià ni l’èxit se li n’ha apujat al cap a Carsten Jensen, que actualment treballa en una novela sobre els soldats danesos en la guerra d’Afganistan.
• «La gent m’abordava pel carrer i em dia “tinc un besyayo que va córrer aventures fantàstiques i es precís que ixca en el teu llibre”».
• «Llavors volen parlar sobre la mar i descobrixen que yo no navegue. Que no tinc barco. De fet trobe que la mar és un puto avorriment».
• «La violència és una forma d’escapar, de fer-se hòmens i de preparar-se per a lo que els espera només chafen coberta i s’allunten del port».
Les ombres en la mirada, per Àgueda Vitòria.
"Les dones del meu poble porten medalletes de la Mare de Déu del Carme enganxades al sostenidor amb agulles de gafa” em deia un amic una vesprada al far de Santa Pola. Les dones del seu poble són les mateixes que figuren com a propietàries de les embarcacions on mai posaran un peu i on es guanya el pa el marit o el pare. Els fills no. Els fills ja no, tampoc els néts. Dones que viuen esperant, que remenen el dinar sense deixar de mirar per la finestra si tornen de la mar el pare o l’home. Dones a les quals alerta una cridada de telèfon a deshores, un retard inesperat tot i que ara les coses són diferents, o això diuen. Si ara inclús tenim internet a les barques, diuen els que a les barques no tenen a ningú. Si ara ja no és com abans, diuen els que mai han tastat com és ara. Però la mar no s’ha menejat en milers d’anys,
No comments:
Post a Comment